TRIATLÓ DENIA

Ahir es va celebrar a la localitat de la Marina el triatló Ciutat de Dènia i allí vaig estar jo per a que no m’ho contaren, bé jo i l’afició que vaig portar darrere, Pablo i Bruno vingueren en mi i després va vindre Molina i sorpresa, Oscar també. Tots ells van quedar molt gratament sorpresos d’aquest esport.
Arribem sobre les 3 de la vesprada ja que el triatló era a les 4 de la vesprada i vaig a per la bossa del corredor i a que em feren el corresponent marcatge. Seguidament vaig al cotxe a canviar-me i a replegar tots els utensilis per a la batalla. Torne i cap a boxes on instal·le tot el que em seria necessari per a la prova i després em dirigisc cap a la platja on faig una primera inspecció sobre l’estat de la mar, l’aigua no estava gens freda.
La platja estava plena de gent, fins a 411 triatletes completaren la prova, gent animant en tots els racons, i un dia perfecte per a la pràctica d’aquest impressionant esport, això si, un poc de calor.
A les 4 i uns minuts sortim els homes, 15 minuts més tard ho farien les dones.

Només començar i a pesar d’haver sortit des de les últimes posicions em veig nadant al mig d’un pelotó, pufff, ací no es pot nadar, massa gent i tot un tró, però bé, es fa el que es pot, arribe a la primera de les 2 bolles i seguix la mateixa situació, quin greu error el d’haver-me situat pel mig del pelotó, seguisc igual fins passar la segona bolla i enfile cap a la vora del mar. La gent estava molt dispersa ja, ocupant uns 100 metres d’amplària. De repent aixeque el cap i veig que estic fora de la trajectòria, que fatal, com he pogut perdre tant l’orientació? Rectifique i després de 14:45 minuts arribe a la costa a la posició 278, vaig molt retrassat però bé, la natació no és lo meu, ja es millorarà. Al ixir de l’aigua comence a córrer per intentar guanyar alguna posició i em veig a Pablo i Bruno que m’animen molt, ja em boxes arribe a la meua zona i em pose casc ulleres i sabates, encara que per a tot açò tarde un temps més que considerable, en aquest lloc es troben Molina i Oscar que apart de donar-me ànims em fan un reportaje tant de fotos com de vídeo, en tindre´l el penjaré, la meua tècnica per a les transicions deixa molt que dessitjar.

Surt cap a la carretera i em pose a tirar a vore si em puc integrar en algún pelotó però res, havia ixit en un mal moment, no soc capaç de vore ningún grup a prop, així que vaig a la meua, poc després em passa un pelotó al qual conseguisc integrarme, cosa que encara no havia conseguit ni en Guadassuar ni a Cullera, seguisc en el grupet encara que en les curves de 180º em costa enganxar ja que al ixir de la curva donen molta canya. Durant la segona de les 4 voltes, el xic que va tirant del grup s’enfada ja que ningú col·labora en ell, cosa que em pareix normal, ja que estavem tots abusant d’ell. Jo voldria tirar però les meues limitacions en la bicicleta encara son molt notables, espere poder tirar algun dia i col·laborar en el pelotó.
Poc a poc entren a relleus els més forts del grupet i els altres ens mantenim a la part del darrere del grup, aprofite per a beure durant les rectes llargues.
Última volta del tram ciclista i em sent bé, aprofite per a anar pensant en el que he de fer a la T2, de seguida me’n adone que he deixat els cordons de les sabatilles per lligar, així que perdré un temps preciós a boxes , però durant la última recta abans d’entrar a boxes observe que tots els del grupet van llevant-se el velcro de les sabatilles i treuen el peu de la sabatilla i comencen a pedalejar amb el peu per damunt, així al arribar a boxes ja no han de llevar-se les sabatilles, a més estes quedaran subjectes a la bicicleta. Arrisque un poc i faig el que fan tots, jo no ho havia provat mai però afortunadament m’ix bé. Quan em dispose a baixar de la bicicleta, uns triatletes que porte davant cauen de la bicicleta al baixar i es forma un tapó però conseguisc esquivar-lo i cap a boxes. Ja dins de boxes hi ha moltíssima gent i es fa un poc lenta la transició degut a aquest tràfic de triatletes.
El temps d’aquest segon parcial es de 38:11 a una mitjana de 31,42 i en la 166 posició en aquest parcial.
Arribe a l’altura de la meua zona i, merda, he entrat pel corredor que no tocava, afortunadament veig un espai entre 2 bicicletes i accedisc al carril que toca. Ja allí em calce les sabates de correr, me les lligue i em pose el dorsal mentre arranque a córrer, en aquest moment perc 2 imperdibles dels 3 i el dorsal queda subjectat únicament per un imperdible, hauré de vore que faig perquè a Cullera ja em va passar el mateix.
Isc de boxes i em pose a córrer, les sensacions no son tan bones com en Cullera a pesar d’haver tingut menys desgast en la bicicleta, al poc de ixir el calor comença a passar-me factura i el flato es fa present encara que no de forma molt intensa, la causa crec que es deguda a que he begut massa líquid al tram final del parcial ciclista, unit al fet de que en tota la setmana no he entrenat res de res degut a un viatje a Andorra,a pesar d’això passa a molts triatletes mentre que a mi no me’n passen massa, alguns que em doblaven i poc més.
Al pas per la primera volta allí tenia a la aficció que em donava les forces que em faltaven a mi per a acabar la prova. Ja sols quedaven poc més de dos quilòmetres, motiu per qual vaig apretar un poc fins a la meta, temps del parcial a peu de 20:04 a la posició 75.
Després de vore els resultats i d’haver estat tota la setmana sense fer res, estic més que satisfet, he acabat a la posició 150 d’un total de 411 triatletes i el que es més important de tot, he gaudit molt i cada vegada m’agrada més aquest esport.
Ara recuperar un poc i a seguir entrenant.
En tindre el mega-reportaje que em van fer els meus seguidors, els publicaré