El Dissabte 27 de Juliol es va celebrar a Bétera el V triatló d’aquesta localitat, corresponent a la lliga de clubs. L’hora prevista per a l’inici era a les 17:00 però es va vore retrasada fins a les 18:00, hora en que ixirien cadets, dones, independents i no federats, i aproximadament 20 minuts després ixiriem els homes que pertanyen a algún club.
La prova de natació no es feia en la plaja com a les proves anteriors sinó en una bassa enorme utilizada per al reg. Esta bassa estava situada a uns cinc quilòmetres de Bétera. A la part de baix de la bassa estava situada la T1, on s’havia de deixar tot el material necessari per al segment ciclista. Ja en Bétera estava situada tant la T2 com l’arribada.
Vaig arribar sobre les 15:30 a Bétera i uns minuts després ja estava en la zona que s’havia habilitat per a recollir els dorsals, just al costat de la T2, que encara no estava montada, per això ja es comentava que la prova es retrasaria.
Poc després comencen a repartir els dorsals i cap al cotxe a canviar-me i a preparar tot el material necessari per a la prova.
Torne a la T2 però seguia sense estar habilitada, així que esperem a que ens deixen accedir.Allí deixem el material necessari per a córrer. Després de deixar-ho ens dirigim en la bicicleta cap a la bassa on havíem de nadar. Accedint a aquesta zona veiem que la prova seria bastant dura, ja que hi havia continues pujades, encara que mai molt pronunciades. Arribem a la T1 just baix de la bassa, accedim a ella, i deixem la bicicleta junt amb les sabates de bicicleta, casc i ulleres. Agafem el gorro i les ulleres i cap a la bassa.
La bassa era enorme, superior a les dimensions d’un camp de futbol. Li havíem de pegar dos voltes ixint després de la primera per a passar per darrere d’una tanca i tornar a entrar per a completar la segona. El segment ciclista constava de dos voltes i mitja a un circuit que començava a la bassa i després de passar per Bétera tornava a enfilar cap a la bassa. Per últim el sector de carrera a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit urbà pels carrers de Bétera.
Sobre les 18:20 ens donen la ixida, ja que els que havien ixit anteriorment ja estaven tots fora de la bassa. Van passant els primers i poc després anem entrant la resta per a enfilar la primera boia. De la primera cosa que m’adone de seguida es que no hi ha tanta gent com la que em pensava, així que ràpidament agafe un ritme que em permet anar còmode i sense rebre cap colzada. Quan porte un poc més de mitja bassa, els primers ixen i comencen la segona volta. Al cap d’una bona estona estic jo fora ja per a enfilar la segona volta i arriba el desastre. La bassa a la vora no cubrix, sinó que ho fa de manera progresiva segons anem cap a dins, a més la superficie, a pesar de ser prou regular, relliscava, i això em va passar a mi, genoll,turmell i peu rascat. Em quede a la vora lamentant-me i mirant les ferides durant una estona fins que arriba gent del públic per a interesar-se per mi, els dic que estic bé i que vaig a continuar. M’ix sang del genoll, el turmell em fa mal i note que l’empenya del peu també el tinc rascat però decidisc seguir. Em pose de nou a nadar però ja molt desmotivat, vaig fent metres poc a poc fins que després de 14:42 segons surt de l’aigua, baixe per la rampa que conduix cap a la T2 i veig que el genoll seguix sagnant al igual que l’empenya, “ara vorem si puc posar-me les sabates per a la bicicleta sense molèsties” pense. Me les pose lentament per a evitar que em rasque les ferides i encara que note un poc de dolor, em pose el casc i agafe la bicicleta i cap a fora. Quan isc de la zona de transició corrent en la bicicleta en la mà i em dispose a pujar, el triatleta que va davant de mi, frena en sec i al frenar jo torne a relliscar i a terra. Que fort, no una, sinó dos pinyes porte ja. I encara no he pujat dalt la bicicleta. M’aixeque com puc i a rodar, decidisc anar a la marxeta perquè hui no es el meu dia. Per a postre quan arribe a l’entrada de Bétera veig un triatleta estés a terra sense poder menejar-se, un altre està al seu costat intentant ajudar-lo, li pregunte si necessiten alguna cosa però em diuen que seguisca que l’ambulància ja està avissada i que no tardaria en arribar. En aquest moment pense “No estic tan mal, este està prou pitjor que jo”. Acabe el sector ciclista que constava de 29 quilòmetres invertint 44’17”.
Deixe la bicicleta a boxes, em pose les sabates i el dorsal i a córrer. Havia de completar un total de tres voltes a un circuit urbà, el que no sabia jo, és que seria tan dur: rampes realment empinades per carrers estrets, girs molt tancats, i a més havia de passar-ho tres vegades. De seguida m’adone de que tampoc estic gens fi per a córrer, el genoll m’estira i m’agafa “flato”.
Intente arribar a meta el més dignament possible a pesar de que ha estat per a oblidar i després d’agafar unes tallades fresquetes de meló d’alger em dirigisc cap a la imfermeria per a que em miren les ferides, em pregunten si he pogut acabar bé,m’ho curen i cap a casa.
Resultat:
Parcial bicicleta 14:42 posició 145, parcial bicicleta 44:17 posició 139, parcial carrera 19:00 posició 111 que sumant el temps de les transición resulta un temps total de d’un total d’1h24min26sec a 19 minuts del campió a la posición 126 d’un total de 233.
Resumint: per a oblidar i el que és pitjor, hauré d’estar una semaneta mínim sense fer esport.
No he trobat encara fotos, en conseguir-les les publicaré.
La prova de natació no es feia en la plaja com a les proves anteriors sinó en una bassa enorme utilizada per al reg. Esta bassa estava situada a uns cinc quilòmetres de Bétera. A la part de baix de la bassa estava situada la T1, on s’havia de deixar tot el material necessari per al segment ciclista. Ja en Bétera estava situada tant la T2 com l’arribada.
Vaig arribar sobre les 15:30 a Bétera i uns minuts després ja estava en la zona que s’havia habilitat per a recollir els dorsals, just al costat de la T2, que encara no estava montada, per això ja es comentava que la prova es retrasaria.
Poc després comencen a repartir els dorsals i cap al cotxe a canviar-me i a preparar tot el material necessari per a la prova.
Torne a la T2 però seguia sense estar habilitada, així que esperem a que ens deixen accedir.Allí deixem el material necessari per a córrer. Després de deixar-ho ens dirigim en la bicicleta cap a la bassa on havíem de nadar. Accedint a aquesta zona veiem que la prova seria bastant dura, ja que hi havia continues pujades, encara que mai molt pronunciades. Arribem a la T1 just baix de la bassa, accedim a ella, i deixem la bicicleta junt amb les sabates de bicicleta, casc i ulleres. Agafem el gorro i les ulleres i cap a la bassa.
La bassa era enorme, superior a les dimensions d’un camp de futbol. Li havíem de pegar dos voltes ixint després de la primera per a passar per darrere d’una tanca i tornar a entrar per a completar la segona. El segment ciclista constava de dos voltes i mitja a un circuit que començava a la bassa i després de passar per Bétera tornava a enfilar cap a la bassa. Per últim el sector de carrera a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit urbà pels carrers de Bétera.
Sobre les 18:20 ens donen la ixida, ja que els que havien ixit anteriorment ja estaven tots fora de la bassa. Van passant els primers i poc després anem entrant la resta per a enfilar la primera boia. De la primera cosa que m’adone de seguida es que no hi ha tanta gent com la que em pensava, així que ràpidament agafe un ritme que em permet anar còmode i sense rebre cap colzada. Quan porte un poc més de mitja bassa, els primers ixen i comencen la segona volta. Al cap d’una bona estona estic jo fora ja per a enfilar la segona volta i arriba el desastre. La bassa a la vora no cubrix, sinó que ho fa de manera progresiva segons anem cap a dins, a més la superficie, a pesar de ser prou regular, relliscava, i això em va passar a mi, genoll,turmell i peu rascat. Em quede a la vora lamentant-me i mirant les ferides durant una estona fins que arriba gent del públic per a interesar-se per mi, els dic que estic bé i que vaig a continuar. M’ix sang del genoll, el turmell em fa mal i note que l’empenya del peu també el tinc rascat però decidisc seguir. Em pose de nou a nadar però ja molt desmotivat, vaig fent metres poc a poc fins que després de 14:42 segons surt de l’aigua, baixe per la rampa que conduix cap a la T2 i veig que el genoll seguix sagnant al igual que l’empenya, “ara vorem si puc posar-me les sabates per a la bicicleta sense molèsties” pense. Me les pose lentament per a evitar que em rasque les ferides i encara que note un poc de dolor, em pose el casc i agafe la bicicleta i cap a fora. Quan isc de la zona de transició corrent en la bicicleta en la mà i em dispose a pujar, el triatleta que va davant de mi, frena en sec i al frenar jo torne a relliscar i a terra. Que fort, no una, sinó dos pinyes porte ja. I encara no he pujat dalt la bicicleta. M’aixeque com puc i a rodar, decidisc anar a la marxeta perquè hui no es el meu dia. Per a postre quan arribe a l’entrada de Bétera veig un triatleta estés a terra sense poder menejar-se, un altre està al seu costat intentant ajudar-lo, li pregunte si necessiten alguna cosa però em diuen que seguisca que l’ambulància ja està avissada i que no tardaria en arribar. En aquest moment pense “No estic tan mal, este està prou pitjor que jo”. Acabe el sector ciclista que constava de 29 quilòmetres invertint 44’17”.
Deixe la bicicleta a boxes, em pose les sabates i el dorsal i a córrer. Havia de completar un total de tres voltes a un circuit urbà, el que no sabia jo, és que seria tan dur: rampes realment empinades per carrers estrets, girs molt tancats, i a més havia de passar-ho tres vegades. De seguida m’adone de que tampoc estic gens fi per a córrer, el genoll m’estira i m’agafa “flato”.
Intente arribar a meta el més dignament possible a pesar de que ha estat per a oblidar i després d’agafar unes tallades fresquetes de meló d’alger em dirigisc cap a la imfermeria per a que em miren les ferides, em pregunten si he pogut acabar bé,m’ho curen i cap a casa.
Resultat:
Parcial bicicleta 14:42 posició 145, parcial bicicleta 44:17 posició 139, parcial carrera 19:00 posició 111 que sumant el temps de les transición resulta un temps total de d’un total d’1h24min26sec a 19 minuts del campió a la posición 126 d’un total de 233.
Resumint: per a oblidar i el que és pitjor, hauré d’estar una semaneta mínim sense fer esport.
No he trobat encara fotos, en conseguir-les les publicaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada