El dissabte 20 de Juliol es va celebrar a la localitat de Foios el Gran fons Mancomunitat del Carraixet, prova que perteneix al circuit de diputació de Valencia. La distància a recórrer era de 15 quilòmetres, passant per les localitats de Vinalesa, Tavernes Blanques i acabant de nou a Foios,la prova començava a les 19:30. A les 18:00 vam quedar la gent del Club per a ixir tots junts, cap a les 18:40 ja estàvem a Foios. Hi havia moltíssima gent per això vam anar ràpidament a pel dorsal. Després tornàrem al cotxe i ens canviàrem. Poc després feiem els pertinents estiraments i a trotar una estona per a calentar, el calor era terrible encara que al larg de la vesprada els núvols s’havien deixat vore, inclús van caure algunes gotes quan arribàrem a Foios encara que no van arribar a banyar els carrers. A les 19:30 es donà la sortida davall un color asfixiant i una multitud de corredors. Vaig sortir prou retrasat, al passar per la linea de sortida el cronòmetre de la prova marcava ja 20 segons i el que era pitjor, no es podía córrer. Els primers metres transcorrien per carrers estrets del casc antic de la localitat, poc a poc em vaig posar a córrer encara que molt lentament, es feia casi imposible avançar durant els primers 500 metres, poc a poc i a mesura que ixiem del casc antic els carrers es feiem un poc més amples i la gent ja anava estirant-se, moment que vaig aprofitar per a avançar correrdors, el pas pel quilòmetre 1 el vaig pasar en un temps superior als cinc minuts, poc a poc vaig agafant el ritme fins situar-me sobre el quilòmetre 2 en un grup que duia un ritme similar al que volia anar jo. Passen els pimers quilòmetres i ens enfilem per camins de terra molt irregulars pels quals s’havia d’anar pendent d’on xafaves, arribe al quilòmetre 8 i comence a sentir-me un poc cansat i asfixiat pel calor, aguante en el grup però pel quilòmetre 9 em quede un poc darrere. Decidisc baixar un poc el ritme ja que encara queden 6 quilòmetres, però veig el grupet en tot moment a uns 150 metres per devant de mi. Al passar pel quilòmetre 10, on es troba el segon avituallament d’aigua baixe encara més el ritme per tal de poder beure un poc i refrescar-me. Després de beure aumente un poc el ritme a vore el que passa i comence a sentir-me millor, el grupet del que m’havia descolgat el tinc cada vegada més a prop fins que cap al quilòmetre 12 el conseguisc agafar. Aguante uns minuts en el grup i li pregunte a Carlos, company del club de la UPV, com anem de temps i em respon que a quatre i un parell de segons el quilòmetre aproximadament, jo no portava pulsòmetre ja que s’em va trencar al triatlón de Dènia. Passem pel quilòmetre 13, ja sols quedàven 2, i decidisc apretar un poc ja que em trobava cada vegada millor, deixe el grup darrere i vaig avançant algun corredor que altre encara que pocs ja que la carrera ja anava molt estirada a estes altures, passe el quilòmetre 14 i arribe ja a Foios, faig l’ultim esforç i entre a meta i el crono marca 1:00:53, oficialment però segons el meu crono 1:00:33 que ix a una mitjana de 4’02” per quilòmetre. El resultat el puc considerar com a prou bo i el que és més importat de tot, el genoll no m’ha produït cap molestia a pesar de ser una carrera prou llarga i per un terreny molt irregular. Després de vore la classificació a internet he vist que he quedat en la posició 80 d’un total de 1017 que van acabar la prova, cinqué del club, resultat bastant bo. Ja en meta ens donen una camisa a cadascú, aigua i refrescs. Comentem la carrera en els companys del club i tots coincidm en varies coses: feia una calor asfixiant, el terreny molt irregular però la nota positiva es que la carrera és gratuita i encara que la samarreta no es res de l’altre mon, preferim camisa fluixa i inscripció gratuita que pagar 8 o 10 euros encara que ens donen una camisa tècnica. Després d’una sèrie d’estiraments anem cap al cotxe a canviar-nos i decidim uns quants tornar en metro ja que hi havia gent que anava a duxar-se allí i haviem d'esperar.
Estàs fet un bou!!
ResponEliminaPer cert el blog està de p... mare! Bueno ens veiem el finde.
Ferran