A les 5:30 sonà el despertador i desprès de desdejunar com de costum i carregar tot al cotxe passe a per Ferran, i ens dirigim cap a València. Encara és de nit, però sembla que el dia no serà gens fred. Arribem a València i després d’aparcar, ens dirigim cap a boxes on havíem de deixar tot preparat per al triatló. A les 8:30 puntualment, comença la prova amb els triatletes d’elit, a mi em tocava 10 minuts després. Els nervis ja havien desaparegut a aquestes hores i era el moment d’anar cap a l’eixida. Em despedisc de Ferran amb una abraçada i ens desitgem molta sort. Dos minuts abans de la meva sortida, ens tirem a l’aigua i a pesar de trobar-la freda en un primer moment, poc a poc la sensació de fred desapareix. Sona la botzina i en marxa. En la meva sortida érem uns 60, per la qual cosa es podia nedar perfectament. Em situe per l’exterior, per tal d’evitar colps i poder així anar al meu ritme. Van passant els metres i em dona la sensació que estic nadant bastant bé, però la gent va molt dispersa, no aconsegueisc trobar a ningú que em servisca de referència, a més no veig les boies fins que no em trobe a prop d’elles, van passant els metres i arribem al gir de 180°. Tot va bastant bé, no està fent-se llarg i vaig nadant bastant còmode i intentant concentrar-me en nadar bé tal com m’ha ensenyat el Robert. El que si em passa, és que perd molt fàcilment l’orientació i he de rectificar moltes vegades durant tot el recorregut. Poc a poc vaig veient més a prop la zona per on sortirem de l’aigua, a la qual arribaré després de 33:32 minuts. Un poc pitjor del que em va dir Robert del que podia fer, però tenint en compte que no m’he orientat bé, és un temps que està dintre del que havia calculat segons anava nadant.
Surt de l’aigua, i puje per la rampa com puc, i em dirigeisc cap a boxes, intente despassar-me el neoprè però no puc, tinc les mans bastant agarrotades pel fred, ho segueisc intentant però no hi ha manera, arribe a l’altura de la meva bicicleta i ho torne a intentar, em costa una mica però ho aconsegueisc, em pose casc, ulleres, dorsal i les sabates i en marxa. Decideisc no posar-me res més de roba ja que no tinc la sensació de massa fred a excepció de mans i peus, però confie que ràpidament entraran en calor.
Ací un video en el que estic arribant a la T1.
Comencen els primers metres amb la bicicleta, moment que aprofite per a pendre’m un gel, i hidratar-me un poc. Fa bastant vent però es normal ja que estem a escassos metres de la platja, cosa que no em preocupa. Van passant els quilòmetres i anem deixant la costa però el vent no cessa. La velocitat mitjana va pujant poc a poc, però a menor ritme de l’esperat. Pense que al tornar tindrem el vent a favor. El terreny està molt malament amb molts clots i molta grava, es veuen molts tubulars, bidons, etc.. que van caient dels ciclistes que roden per davant. Vaig hidratant-me en tot moment. Em costa molt agafar el ritme ja que hi ha moltes rotondes i poques rectes.
Passe a molts pocs triatletes, casi tot dones que han sortit abans, però a mi si que van passant-me els que han sortit darrere de mi. Van molt ràpids a pesar del vent que fa, quin nivell que tenen, ni em planteje tindre’ls com a referència a uns metres. Arribe a Sueca i enfilem cap als arrossars de l’infern. Un vent increïble, es fa difícil mantindré la bicicleta en equilibri, en moments he de posar plat petit i pinyó gran. Que dur. I jo que pensava que el tram ciclista seria bastant ràpid. Hi ha moment en el que la velocitat es de 15km/h. Intente concentrar-me en dur la bicicleta recta però es fa complicat, no sé com la gent que porta rodes de perfil més alt que el meu no va a terra. Passen els quilòmetres molt poc a poc i deixe els arrossars darrere, però a l’altura de Catarroja i a falta de 15 quilòmetres agafe un clot i pum, roda rebentada! Pareix que no acaba de buidar-se i intente seguir però, al cap de un minut he de parar.... Que hem de fer..... no havia canviat la roda de darrere des que me la regalaren però semblava ser que aquest era el primer dia, així que.... a la feina. Em costa deu i ajuda canviar la roda, a més em desmoralitza molt veure a la gent passant-me, fins i tot a molts dels que havia passat jo, però que hem de fer, coses que passen. Després de canviar la roda intente unflar-la però la vàlvula és tan petita que al principi pense que no podré, però després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueisc unflar-la. Pose la roda al seu lloc, la regule bé i després de rentar-me les mans amb isotònica, ja que no em queda aigua, continue cap a València. Després d'analitzar les dades del Garmin he vist que he perdut 14 minuts. Arribe cap a la zona de transició i quan ja la tinc damunt sols em dona temps de treure’m una sabata, així que baixe, em trec l’altra i cap a dintre. He tardat 3 hores i 11 minuts per a fer aquests 92 quilòmetres. Deixe la bicicleta i casc, em pose les bambes de córrer i la gorra i a fer camí!
Comence a córrer i m’hidrate en tot moment, em de completar 3 voltes a un circuit de 7 quilòmetres. Vaig dosificant-me ja que encara queden més de 90 minuts de cursa, així que poc a poc vaig fent, em creue amb els primers que ja van a l’arribada, passe la primera volta bastant bé, i en aquest moment veig a Lourdes, Laura, Maria i el tio Ote que han vingut a animar-nos. Em creue també en Ferran i Robert i ens animem mútuament, vaig bastant bé però tampoc vull incrementar el ritme perquè es farà llarg. La segona volta seguisc al mateix ritme i a la tercera m’anime un poc i intente incrementar, ja queda menys! A falta de 4 quilòmetres arribe a l’altura de Ferran i després de comentar sensacions, li comente que guarde un poc ja que a ell encara li queda una volta i és la que es fa més pessada. Ens animem i seguisc cap a endavant, ja sols em queden uns minuts de patiment, estic corrent bé i el ritme no decau. Arribe a la recta final i arriba el moment de glòria, sòc finisher de nou, fent la mitja marató amb un temps de 1 hora 38 minuts i en un temps total de 5 hores i 23 minuts. Més temps del que esperava però tenint en compte l’incident amb la bicicleta i el terrible vent que bufava el resultat és bastant bo. He millorat moltíssim en la natació i també en les altres disciplines.
Ací un video de la meva arribada. Pensant-ho bé, crec que he fet un bon temps, si tenim en compte que he perdut 14 minuts amb la bicicleta, el meu temps hagués estat al voltant de 5 hores i 10 minuts.
Finalment m’hidrate i vaig a buscar a Lourdes i companyia per a veure entrar al meu germà, que ja li queda poc i ho aconseguirà també, així que desprès d’una estona el veiem aparèixer molt satisfet i convertint-se també en Finisher de valencià LD.
Desprès dinar, acomiadament i cap a Sabadell. Ha estat un cap de setmana molt ràpid però a la vegada molt intens i del que he acabat molt content. En breu publicaré una altra entrada en les sensacions que he tingut i opinaré de l’organització de l’event que pense que no han estat a l’altura d’un Campionat D’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada