MITJA MARATÓ DE VALENCIA

A les 7:30 sona el despertador i m’alce del llit encara que poc motivat. Prepare les coses i vaig a desdijunar, però no tinc gens de fam, encara no havia ni digerit el sopar de la nit anterior, així que em faig un got de llet sense galletes. Agafe una poma per si quan arribe a València tinc un poc de gana.
Passe a per Lourdes sobre les 8:00 i rumb a València. Sobre les 8:40 ja em aparcat. Hi ha moltíssima gent. Seguisc sense tindre fam, així que la poma es queda allí. Em pose dorsal, pulsòmetre, i cap a la zona de inici de la cursa. Faig un poc d’escalfament i veig a Juanjo, unes paraules i a trotar un poc amb Leandro. Fem un pis i cap a la eixida, ens fan entrar per una zona, ja que la cadascú es situava a la eixida en funció del seu temps. Veig a tota la èlit, la qual intentaria baixar d’1 hora, quina barbaritat. Ja a la linia d’eixida veig a Rafa, del poble. Isc en Leandro ja que tenim un ritme similar, passem el primer quilòmetre en menys de 4 minuts, decidim frenar, poc a poc anem agafant un ritme constant i que ens permet anar còmode. Passem els primers quilòmetres i ens agafa per darrere Carlos Sanz, que porta un ritme similar al nostre encara que ha ixit més endarrerit. Anem els tres a la mateixa marxeta i raonant de quan en quan, passem pel primer punt de control, situat al quilòmetre 7,2, a una mitjana de 4:14 minuts el quilòmetre. Seguim cap a l’avinguda de Balears que ens conduirà cap al centre de la ciutat. Una vegada en esta Avinguda sentim un fort soroll. Alguna cosa ha passat, comentem que possiblement haja hi hagut un accident, però no. Veiem a la gent molt alterada, de seguida ens adonem de la gravetat de la situació. Quin mal rotllo…
Hem de seguir endavant. Sobre el quilòmetre 10 ens creuem en els primers keniates, que ja estan de volta, ja van pel quilòmetre 15 aproximadament, impressionant el ritme que porten.
Arribem al quilòmetre 12.2 on hi ha un segon punt de control. El ritme que portem es bo, estem anant de menys a més. Cap al quilòmetre 15 Leandro decideix forçar la maquinària i jo i Carlos ens quedem un poc retrasats, no podem aguantar el seu ritme, poc a poc anem fent camí, ja a la fi els ultims quilòmetres es fan un poc monotons ja que al passar pel circuit de la F-1 no hi ha gent animant. Els últims metres he de baixar un poc el ritme ja que m’apreta la panxa. Arribe satisfet amb un temps de 1:27:25, temps real i 1:27:31 temps oficial, a una mitjana de 4:09 en quilòmetre entrant a la posició 376.

Leandro i Carlos entraren uns metres devant de mi. M’he sentit millor que a la mitja de Gandia i inclús he baixat més de mig minut. He anat en més cabet, de menys a més, acabant més fort, he d’apendre a córrer d’aquesta manera. Molt bon ambient i molta gent, tant corrent com animant, la matinada ha valgut la pena. Menció especial per als guanyadors que baixaren de una hora, quedant-se a menys d’un minut del rècord mundial. Després dinaret de Santa Cecilia i cap a casa a descansar que el dilluns hi havia que matinar. Ara a seguir entenant per a anar millorant. Els pròxims objectius encara no els tinc clars però segur que hi ha algun aviat.

MITJA MARATÓ CIUTAT DE GANDIA

M’alce a les 8 del matí amb temps per a desdijunar bé, després de menjar-me un platan i una bresquilla prepare tot l’equipage i espere a Ferran i Juan per a marxar. Arribem allí sobre les 9:45, la carrera era a les 10:30. De seguida es pot apreciar el gran ambient que hi havia, a més feia un dia especial. Després de fer un poc d’escalfament em situe a la linia d’eixida, prou cap avant, ja que hi havia moltíssima gent, i no volia perdre temps en la sortida, s’havien acabat les 2000 inscripcions. La eixida i l’arribada estava situada a la pista d’atletisme, a la qual li pegariem una volta tant a l’inici com a la fi de la prova.
Es dona la eixida puntualment i ens posem a caminar els primers metres encara que de seguida podem agafar ritme. Al pegar-li la volta a la pista, em gire cap a la eixida i veig que encara hi havia gent que no havia passat per baix de l’arc de la sortida, mare meua quanta gent.
El primer tram de la carrera ens dirigeix cap al Grau de Gandia, van passant els quilòmetres i em trobe bé encara que reservant una mica ja que encara queda molt, a més no he fet eixides massa llargues ultimament. Els primers quilòmetres els faig per baix de 4 min/km, pel que decidisc baixar un poc el ritme. Ja em el Grau l’ambient també es molt agradable, batukada, i molta gent animant. Agafem el passeig marítim i el calor comença a apretar. Pegem la volta al final del passeig i de nou enfilem el passeig en sentit contrari. És fa entretingut ja que ens creuem amb la resta de correrdors. Al mig del passeig es troba el punt de control dels 10 quilòmetres, passe per ell en un temps oficial de 40:26 a una mitjana de 4:03 Min/Km. Seguisc massa de presa, a este ritme no puc acabar.

Seguisc a la marxeta encara que ja no vaig fi del tot. El tram del 12 al 16 es el que més pesat s’em fa. Ja de nou a Gandia em recupere una mica i veig més que possible l’objectiu de baixar de hora i mitja, que és el que m’havia proposat. Entre a la pista d’atletisme i veig a mon tio Victor, que m’anima, faig un esprint de 400 metres i acabe la prova en un temps oficial de 1:28:06 a una mitjana de 4:11 el quilòmetre i a la posición 149. Acabe asfixiat però content per la carrera, encara que no estic fi del tot, a pesar d’això he fet el meu millor temps en una mitja marató, però a base d’entrenaments aconseguire eixe puntet que em falta per a trobar-me bé.
Diumenge que ve a la mitja de València en la que espere fer un temps similar.

PUJADA AL CASTELL DE XÀTIVA

Diumenge dia 8 de Novembre es va celebrar la ja tradicional pujada al castell de Xàtiva, en la que vaig participar.
Em vaig aixecar en temps i vaig marxar cap allí, després d’estar una bona estona per a buscar lloc per a aparcar, vaig a pel dorsal i em pose a trotar una mica. Hi havia prou de gent a pesar de que el dia havia ixit agradable del tot per a correr, feia prou d’aire.
Es dona la eixida i després d’uns metres de caminar, em pose a correr i a avançar a gent pels laterals. Els primers quilòmetres transcorrien per la alameda i els seus voltants, ja cap al quilòmetre 5 comencavem la pujada al castell i després de tornada a l’alameda per a completar els 10.000 metres.
La idea era fer una carrera per baix de 4:15 el quilòmetre, no tenia cap referència de la duresa de la pujada. Els primers quilòmetres els faig a 4 minuts i ja a partir del quilòmetre cinc ve el més pesat. No em trobe gens fi en la pujada però poc a poc vaig fent, però casi tota la gent que m’envolta va igual. Em pasa Leandro com un tir i intente seguir-lo pero no puc, vaig a fer la meua carrera. Quan encara en quedava casi un quilòmetre de pujada, em creue en els primers que ja baixaven. L’ultim tram de la pujada es més suau pel que vaig recuperant-me, em creue en companys del poli durant tota la pujada, una vegada dalt, volta de 180º i cap a baix. Seguisc creuant-me a molta gent, però ara amb la que portava darrere. La baixada es fa molt curta i de seguida em trobe de nou a Xàtiva. Ja queda poc, aprete un poc i creue la linia d’arribada en un temps oficial de 41:02 a una mitjana de 4:07 i arribant en la posició 133 d’un total de més de 1100 participants.
La prova va ser molt entretinguda i a pesar de la duresa de la pujada al castell es fa molt agradable. L’any que ve més.

DUATLÓ CIRCUIT DE XEST

A les 7:00 sonà el despertador i després d’uns minuts, m’aixeque i desdejuni com de costum, passe pel Pí a arreplegar a Molina i ens dirigim cap a Xest.
Arribem a les 8:30 aproximadament amb molt de temps ja que la prova era a les 10:00 i comence a preparar tot el materiar, però me’n adone que m’havia deixat el bolset amb la documentació, vaig pensar que no em deixarien participar, per això anem a parlat amb un jutge de la prova i em diu que si algú acredita que soc qui soc, podré participar. Omplim el document i cap a boxes.
A les 10:00 en punt es dona la eixida i ens posem a correr tots els duatletes, les duatletes ixien 2 minuts després.
Abans de l’eixida el jutge ens recorda que hem de fer 2 voltes a peu, per a fer 5 quilòmetres, encara que no tot pel circuit, 5 voltes per a completar els 20 quilòmetres en bicicleta, estes sí van íntegrament pel circuit que el cap de setmana que ve estarà Lorenzo, Pedrosa, Rossi i companyia i per a acabar una volta al circuit de 2.5 quilòmetres.
Em pose a correr i després de passar pel primer quiòmetre el gps em marca que vaig a 3:17, pel que decidisc baixar el ritme, després de dos setmanes sense fer res pràcticament em pasaria factura este ritme. Pase la primera volta de les 2 que havia de fer a un ritme de 3:50. Faig la segona volta mes o menys al mateix ritme i al arribar a la recta de boxes, vaig un repàs mental de tot el que havia de fer a la transició.

Isc de boxes en la bicicleta i em trobe en terra de ningú. Poc a poc es va formant un grupet en el que no hi ha massa enteniment però anem tirant uns quants a pesar de que vaig prou asfixiat quan he de tirar jo, a pesar de tot, ho faig. Arriba un grup més nombrós per darrere i un del club em diu que m’apegue a ell, ho conseguisc però sols durant uns pocs quilòmetres. A pesar d’anar a la cola del grup no puc seguir-los. Arribe a l’última volta prou cansat però això ja està fet. Descanse els últims metres i entre a boxes on em torne a posar les sabatilles de córrer. Faig l’últim tram amb la mentalitat de no perdre cap posició, cosa que aconseguisc, m’avança un duatleta encara que jo n’avance a dos. Arribe molt content a pesar de el poc entrene acumulat les últimes setmanes.
Després de vore les classificacions vaig quedar el 66 d’un total de 250, amb els parcials 56 en el primer tram, 84 en el segon tram i el 46 a l'últim tram.

Ara a seguir entrenant, sobretot la carrera a peu entre setmana i fer alguna eixida en bicicleta els caps de setmana, diumenge espera la pujada al castell de Xàtiva.

IV MARXA CICLOTURISTA CIUTAT DE VALENCIA

A les 5:30 sonà el despertador perquè a les 6:00 havíem quedat Bruno, Pablo, Navajín i jo. Carreguem les bicicletes i cap a València. Arribem allí i encara era de nit fosc, però ja es podia vore a molts ciclistes preparant-se. Després de més de mitja hora allí preparant xips, dorsals, i tot el necessari per a la marxa, ens dirigim cap a la sortida. Hi havia un ambient molt agradable i el temps acompanyava. Ens situem a la part de darrere del pelotó. Es dona la ixida i comencem a rodar molt lentament fins que el pelotó s’estira una mica. Haviem d’anar molt en compte ja que hi havia moltíssima gent i ja comencem a rodar molt ràpidament. Intentem anar avançant posicions però al ser quatre els que anàvem, es feia complicat ja que anavem perdent-nos degut a la massificació de ciclistes. Agafem la carretera cap al Saler i ja no anem junts, Navajín se’n va cap avant i jo decidisc esperar a Brunet i Pablo. Cap al quilòmetre 10 ja vegem el primer accident, encara que res greu. Poc després el grup en el que vaig es parteix i em quede darrere esperant a Bruno. Seguim uns quilòmetres fins que em veig a la cuneta a Navajín en no massa bona cara, li aixeque el braç abans d’arribar a la seua altura per a que s’unisca a nosaltres, encara que no em veu fins a que em té damunt. L’espere i em comenta que no es troba massa bé i que havia vomitat. Li dic que si vol que parem però em diu que no, passem a relleus fins agafar el grup en el que Brunet. Poc a poc veig a Navajín pitjor, li done un gel per a vore si es recupera però res de res. Insistisc dient-li que si no es troba bé que parem i ja està, no passa res. Al quilòmetre 70, Mareny de Barraquetes, decidim parar, anem a un forn, per a que menjara alguna cosa per a vore si es recuperava, però decidix abandonar. Parle en un policia local i em comenta que si volíem podia cridar a l’ambulància, però la situació tampoc era tan critica. Esperem al cotxe escombra, escombra?? Que mal sona no??, i com que també ve l’ambulància, el metge li fa una revisió. Havía tingut una descompensació de glucosa. Res greu. Arribem a València amb la furgoneta, descarreguem les bicicletes i encara passem per la línea d’arribada, davall una gran ovació, que risa, alçant els braços com si haguérem guanyat. Sols entraren 5 persones per darrere de nosaltres, 859 ciclistes.
La experiència molt bona encara que no vam poder acabar la marxa. Això de rodar en grup es impressionant, la velocitat a la que es pot anar es increïble, encara que un poc perillós.
Els primers feren una mitja de 45 Km/h, casi res. Pablo a 39 que va millarant molt poc a poc i Brunet a 37. Quan tinga alguna foto que vàrem fer les publicaré.
A pesar de tot vam passar un dia molt agradable, repetirem.

XXI TRIATLÓ D'OLIVA

Diumenge vaig participar en l’últim triatló de l’any de tots els que es celebren al País Valencià. Era diferent als anteriors que havia fet. No tant per la distancia, 1500 nedant, 47 en bicicleta i per a finalitzar 10 quilòmetres de running, però si per la modalitat anti-drafting, que per a la gent que no sàpiga el que és, vol dir que no està permès xuplar roda durant el segment ciclista.
La prova era a les 9:30, així que em vaig aixecar a les 7:00, vaig desdejunar com de costum i després d’agafar tot el que necessitava ens dirigim cap allí. Van vindre amb mi Lourdes i Maria, que una vegada allí no donaven crèdit al vore les bicicletes, rodes i acoblaments de les que disposava la gent. Què màquines hi havia. Després va vindre també Òscar, Molina, Juan i Bernardo, i per altra banda Pau. Ací expose una foto on es poden vore un parell de bicicletes que no estan gens malament, ja voldria jo tindre-les.

Vaig a pel dorsal, em marquen com els borregos (dorsal 58) i ja a les 9:15 ens criden per a que anem situant-nos en la zona d’eixida. El neoprè no estava permès.
Es dona la ixida i com sempre isc a la zona de darrere del grup, després d’uns metres em pose a nadar però de seguida veig que no era el meu dia. Com que em vaig deixar les ulleres de natació a València, vaig haver d’agafar-ne unes que vaig trobar a casa. Fatal. M’entrava aigua per tots els costats i els ulls em picaven degut a la sal. Cada 200 metres o això havia de parar per a llevar l’aigua de les ulleres, no és escusa, ja que en ningun moment vaig nadar còmode ni vaig trobar el meu ritme. Vaig ixir de l’aigua dels últims, com sempre i allí vaig vore a tots els que van vindre a vore’m i que en van animar moltíssim.

Transició cap a la zona de boxes prou lenta i a rodar. Em prenc un gel i a fer quilòmetres poc a poc. La carrera va molt escalonada i em costa molt passar a gent ja que hi ha molta distància d’uns a altres. Poc a poc vaig passant a gent, mentre que a mi sols recorde que em passara una xica durant els primers quilòmetres, la que a la fi va guanyar, com anava la tia. Van passant els quilòmetres i comença el primer portet dels 2 que havíem de superar, em trobe prou bé en la bicicleta i a pesar de no conèixer el recorregut ni la duresa dels ports, intente exprimir-me prou ja que vaig molt retrassat.

Passe a prou de gent pujant encara que molts m’ho recuperen baixant, encara no tinc la confiança amb la bicicleta per a arriscar tant, el mateix em torna a passar al segon port. Tornem cap a Oliva i ja a pensar en la carrera a peu. Arribe a boxes i veig que seguisc retrasat, ja estaven moltes bicicletes allí. Em pose a córrer i només puc agafe una botella d’aigua, bec ràpid i més del compte i em passa factura, m’agafa mal de panxa i flato, baixe el ritme i ja no torne a recuperar-me durant tota la carrera, vaig bé de cames però molt asfixiat. Passe la primera volta de les 2 que havia de realitzar però la segona seguix igual, intente acabar la carrera sense que em passen triatletes i arribe en un temps de 2:47:48 a més de mitja hora del primer classificat a la posició 157 de 308 que van ixir encara que van acabar 286 ja que se’n retiraren 13 i 9 van ser expulsats per xuplar roda.
El temps invertit per al primer parcial, 31:45 posició 235, segon parcial 1:3038, posició 127 a una velocitat mitjana de 31,11 quilòmetres per hora i el parcial de running a la posició 144 amb un temps de 45:25, a 4:32.

Resumint, content per la primera temporada triatlètica i un poc decebut pel resultat d’esta prova, sobretot el running i també la natació. Este hivern hi ha que millorar molt la natació si vull ser un poc més competitiu, exprimir més la carrera i seguir millorant en la bicicleta.
En quant a l’organització pràcticament perfecta, molta animació durant tota la prova amb dolçaines, batukades, música, etc..completa bossa del corredor i bon ambient a tot arreu. La tasca dels jutges antidrafting molt bona.
No vull acabar sense agrair a la gent que va vindre a vore’m i em va donar suport en tot moment. Espere que algú d’ells s’anime i algún dia competim junts.

2ª VOLTA A PEU L’ALQUERIA DE LA COMTESSA

El dissabte es va celebrar a la localitat de la Safor la segona volta a peu. La distància a recórrer era de 8400 metres i l’hora d’inici estava prevista per a les 18:30. Vam arribar Ferran, Bernardo, Juan i jo, sobre les 18:15, en el temps just per a replegar el dorsal i fer un poc d’escalfament.

Es dona la ixida i ens posem a córrer, esta vegada si que m’he situat per la part davantera encara que un poc escorat. Primer havíem de fer una volta d’uns 3 quilòmetres totalment urbà i després ja a la segona volta aniríem pels camins rurals d’aquesta localitat. Vaig ixir molt fort, pas pel primer quilòmetre 3:30, afluixe un poc perquè les sensacions no son bones i encara queda molt. Va passant el temps i cada vegada vaig sentint-me pitjor, tinc les cames molt carregades.

Arribe a l’avituallament del quilòmetre 4 (15:30) i després de beure i refrescar un poc em senc millor. Seguisc a la meua però no acabe de trobar el ritme, em note molt cansat, potser perquè he ixit pel matí a fer 60 quilòmetres en la bicicleta. Van passant-me corredors i no puc seguir-los. Arribem al poble i ja no queda res. Acabe en un temps de 33:09 a una mitjana de 3:56 el quilòmetre i a la posició 43 d’un total d’uns 600.
Resumint: carrera de més a menys on mai les sensacions han sigut bones però m’han servit per a acumular quilòmetres.

Un 10 per a la organització, carrera molt animada i amb bon ambient, ens van obsequiar en samarreta tècnica, gelats, refrescs i alguna cosa més que ara no recorde. Dutxa allí i cap a casa. Després soparet al Ropo i de festa una estona.

XIII TRIATLÓ CIUTAT DE VALÈNCIA

Aquest matí s’ha celebrat el XIII triatló Ciutat de València sobre la distància olímpica (1.500m/40Km/10Km).
Ahir per la nit em vaig gitar preocupat perquè en tot el dia no va parar de ploure i encara que no ho feia amb força si que estava tot banyat i la platja estava prou marejada. Però hui al aixecar-me a les 7:00 he vist que ja no plovia encara que estava núvol i l’asfalt prou banyat. He desdejunat com de costum i a les 7:30 hem sortit Lourdes i jo cap a la Malvarrosa.
A l’arribar ja es respirava un gran ambient triatlètic a pesar de que estava tot mullat. Em dirigisc a arreplegar els dorsals i després d’organitzar-ho tot entre a box on ho deixe tot a punt i em pose el xip.
A les 9 es dona l’eixida del paratriatló amb la presència de 9 persones en majúscules a les que en il·lusió i afany de superació ningú dels allí presents els superàvem. Al ixir els hem fet un emotiu aplaudiment.
Quinze minuts després es donava l’eixida als triatletes que teniem el dorsal entre l'1 i el 200, en els que em trobava jo i la resta del Club de la UPV. Poc més tard ixirien els del 201 fins 400 i finalment els del 401 fins al 600. Hi havia un total de 523 inscrits (83 han decidit no vindre al vore les condicions meteorològiques), 440 triatletes han començat la prova i un total de 402 l’han acabada.
Instants abans de donar-se la ixida em situe a la part de darrere del grup de triatletes, havia de prendre-m’ho en calma ja que hi havia que fer 1500 metres de natació (2 voltes a un circuit de 750 metres)i soc dels fluxets. Es dona la ixida i poc a poc anem entrant cap a dins de la mar a buscar la primera boia. A la vora, la mar està molt marejada però a mesura que entem cap a dins està més tranquil·la. Al pas per la primera volta el cronòmetre em marca casi 12.

Complete la segona i el temps ja marca 21:46, cosa que em sorprèn, no esperava anar tan bé. Em dirigisc cap a la zona de boxes on agafe la bicicleta i ràpidament isc cap al sector ciclista que constava de 4 voltes a un circuit de 10 quilòmetres en moltes rotondes i l’asfalt banyat.

Només ixir em prenc un gel per a agafar forces i ens unim un grup d’unes 10 persones, però anem amb molta precaució perquè esta tot molt banyat encara que el sol comença a vore’s . A cada rotonda o corba tancada que passem veiem a algun triatleta per terra així que hi ha que anar en compte. Poc a poc el grup va fent-se més nombrós. Passem la primera volta fent relleus a bon ritme quan la carretera ho permetia. Ja a la segona volta, la carretera esta prou més seca i seguim fent quilòmetres a bona marxa, però l’enteniment del grup va a menys, hi ha molta gent que no passa a fer relleus. Ja a la tercera volta el grup es parteix i quan ens adonem ja no podem reenganxar-nos . Ens quedem en el grup unes 6 persones que ara si anem passant tots a fer relleus i l’enteniment es total.

Quan ens acostem ja cap a la transició solte un poc les cames i aprofite per a beure un poc d’aigua que em queda. Transició 2 bastant ràpida i a córrer, les forces ja van escassejant i encara queden 3 voltes a un circuit de 3,3 quilòmetres.

Decidisc començar tranquil i segons les sensacions augmentar o disminuir un poc el ritme. Vaig passant a gent però poc a poc ja que la carrera va prou escalonada. Faig la primera volta i decidisc augmentar un poc el ritme.

Ja a la segona volta em doblen els primers classificats. Sols queda la tercera i última volta,hi ha que donar-ho tot. Creue la línia d’arribada molt content i el cronòmetre marca 2:06:45. Després de vore les classificacions he fet el parcial de natació en un temps de 21:46 a la posició 238, el parcial ciclista en un temps de 1:03:07 a una mitjana de 37,07Km/h, posició 102 i el parcial de la carrera a peu en un temps de 41:52 a una mitjana de 4:11Min/Km a la posició 91. He quedat a la posició 110 d’un total de 439 que han ixit i 402 que han finalitzat.

Foto al finalitzar el triatló en Lourdes que en tot moment m'ha donat el suport necessari i m'ha animat en cada volta per a que la prova no em resultara tan dura. Gràcies.

VOLTA A PEU A CORBERA

Ahir dissabte es va disputar la volta a peu a Corbera que constava de 8000 metres en un circuit semi-urbà. El perfil era prou exigent tal i com es veu en la gràfica següent:

La carrera començava a les 19:00, així que vam eixir sobre les 17:45 del poble Oscar Victor i jo. Vam arribar i després d’aparcar al poligon ens dirigim cap al centre del poble per tal d’apuntar-nos.

Arrepleguem el dorsal i anem a fer un poc d’escalfament, encara que molt curt ja que fa molta i a més tenim molta gossera. Es dona la eixida i encara que hi ha molta gent ens situem a la part de darrere, la idea és no forçar sinó fer una estona de carrera continua. Eixim els 3 junts però al cap de poc, Victor decideix anar un poc més lent. Seguim endavant Oscar i jo, al pas pel primer quilòmetre el cronòmetre ja marca 5 minuts 10 segons, passem el segon en 10 minuts 10 segons aproximadament. A partir d’este quilòmetre ens dirigim cap a les afores del poble on es troba l’avituallament i passem pel quilòmetre 4 en un temps de 20 minuts. A partir d’ací i fins el quilòmetre 6 la carrera es cap a amunt arribant a una rampa final de gran duresa. Després la carrera ja va cap a avall fins al quilòmetre 7 on s’endinsa ja cap al centre del poble i a buscar l’arribada. Parem el cronòmetre en un temps de casi 38 minuts, a 4:45 el quilòmetre, no és un temps massa bo però ens ha servit per a agafar ritme.
Ja en la línia d’arribada ens ofereixen un gelat a cadascú, meló d’alger fresquet, que senta molt bé en un dia de tanta calor, aigua, refresc i una samarreta.
La carrera va estar molt ben organitzada i a pesar de la gent que hi havia va haver aigua, samarreta i refresc per a tots.
Les carreres populars estan de moda en estos temps de crisi i el fet de ser de bades fa fer que assistira molta gent, de Benifairó érem una quinzena: Oscar, Victor, Pablo, Bollo, Joan, Bernardo pare i fill, Paco, Raül, Vicent, Adrià el meu padrí, David Solis i el seu germà Miquel, que a la fi va ser el guanyador, avantatjant en un minut al segon classificat. Enhorabona a tots i xapó per a l’organització.
Ací una foto de després de la carrera, les cares ja no son tan brillants com abans de la carrera.

Per la nit soparot al cassal en els amics, corder al forn, i una bona picadeta i pronte a dormir, que hui hi havia que seguir entrenant. El triatló olímpic de València ja està a tan sols 7 dies. Dissabte a vore la contrarellotge de la Volta a Espanya a València i diumenge a pel triatló.

I VOLTA A PEU MARÍTIMA EL PERELLÓ

El passat dimecres 12 d’Agost es va celebrar a la localitat d’El Perelló la volta a peu que inicialment constava de 8000 metres, però degut a la ja famosa llei de costes que no va deixar córrer pel passeig marítim, va haver de vore’s reduïda en 2300 metres, constant així d’una distancia de 5.700 metres.
Arribem sobre les 19:45 Ferran, Oscar i jo, ja que la carrera era a les 20:30, però de seguida ens adonem que hi havia moltíssima gent. Vam haver de pagar 3 euros per a participar i això si prèviament t’havies inscrit per Internet, en cas d’apuntar-te el mateix dia, havies de pagar 5 euros, la cua pera apuntar-se no parava de créixer. Calfem una estona i ens situem a l’eixida quan faltaven uns 5 minuts, ja que ja estava a rebentar. Em faig un lloc per la part mitja dels corredors mentre que Oscar i Ferran decideixen anar més cap a darrere. L’organització, que era una falla d’aquesta localitat, insisteix en que ens situem cap a darrere ja que els primers estan ja a més de 10 metres de la sortida. No hi ha res a fer. Tot es insistir però la gent no es mou. Així que es dona l’eixida. Jo tindria aproximadament 300 persones per davant i estava casi en la línea de sortida, així que els primers estaven a més de 10 metres per davant de la sortida. El que em dona molta ràbia es vore a gent que es situa davant de tots o a les primeres línies i que van a 5 minuts el quilòmetre. El més lògic és que els que més corren es situen davant i cadascú es situe en funció del seu nivell dins de la prova. Allí teníem a les primeres files a molta gent que només donar la eixida sols feien que molestar i fer tapó. Sols demane un poc més de lògica a l’hora de situar-se a l’eixida.

Es dona l’eixida en un poc de retràs i ens posem a córrer com podem, ja que hi ha molta gent i el carrer tampoc es massa ample, seguim tot recte uns 800 metres i tornem en sentit contrari però pel mateix carrer després de fer un gir de 180°. Passem per la línea de sortida i ens dirigim cap a la part oposada de la localitat, i no tenim referència de ningun tipus, els quilòmetres no estan senyalitzats, quin desastre!!
Seguim per la zona nord del poble i almenys trobem un avituallament, refresque tot el que puc, ja que vaig massa de pressa i a més fa molta calor. Tornem cap a la zona de sortida i ja sols queda fer la volta inicial d’anar i tornar pel mateix carrer. Quan em dirigisc de nou cap a la zona sud, després de passar per davall de la sortida per tercera vegada veig que els primers ja venen cap a l’arribada. Calcule que faltaran uns 1500 metres, és el moment de donar-ho tot, però ja vaig prou justet. Em creue en els primers i al cap de poc veig passar també a la primera xica, quina màquina. Arribe a l’extrem sud i ja sols em queda tornar cap a l’arribada. Arribe amb Rafa i el rellotge em marca un temps 21:20.
Calcule que hauré entrat sobre la posició 60 i si el recorregut es el que diu l’organització, m’ha ixit a 3:45 el quilòmetre aproximadament.
No m’agrada criticar mai a l’organització però va ser lamentable:
Els quilòmetres no estaven marcats, de la mitjania cap a darrere no van tindre ni aigua, però clar, com que el que volien era traure diners( i molts que en traurien)... perquè ens van donar una camisa de cotó que no val ni un euro i la resta de coses que ens donaren: meló aigua, revista.. estava tot més que pagat.
Espere que per al proper any rectifiquen i que si no podem abastir a tanta gent que no deixen que s’inscriguen, però que no vullguen fer un negoci a costa dels corredors populars.

II TRAVESSIA A LA PLATJA DE XERACO “VICTOR MORENO”

L’endemà de la volta a peu a Favara vaig anar a la platja de Xeraco a fer una travessia, era la primera que disputava i la distancia inicial era de 2000 metres, però degut a que l’aigua estava marejada i a que la prova es disputava de sud a nord, i aniríem contracorrent, l’organització va decidir reduir-la fins als 1500 metres.
Arribe sobre les 9:00 a la platja de Xeraco, el temps està molt tancat, i encara que no plou pot fer-ho en qualsevol moment. Aparque i em dirigisc a l’arena on estava situada l’organització a pel dorsal, de seguida me’n adone que hi ha bandera roja, el que em faltava. Prèviament a la retirada del dorsal hi havia que signar un full com a acceptació de les normes de la travessia.
Ens informen de que havíem d’anar cap a l’altre extrem de la platja perquè allí es trobava la eixida i l’arribada es situava ací mateix. Així que sobre les 9:40 ens dirigim tots cap a la eixida. Tot era caminar i no arribàvem mai. De sobte es posa a ploure. Mare meua, el que em faltava a mi.
Al cap de casi 20 minuts de caminar arribem a la eixida. Encara falta gent per arribar així que no ixirem a les 10:00. Una vegada tots els participants allí, l’organització ens informa de que degut al for onatge s’ha reduït la prova fins als 1500 metres. També ens informa de que les boies no es veuen pràcticament així que havien situat a un piragüista sobre els 750 metres per tal de que tinguérem una referència. Abans de que es donara la eixida, vegem una medusa a la voreta i entre dos nadadors la trauen fora. “Si que comencem bé”. Cap a les 10:30 es dona la eixida i comencem a nadar, calcule que unes 150 persones. Poc a poc vaig entrant en calor però en ningun moment agafe un ritme còmode, així que intente nadar com puc. L’onatge es fa terrible i cada 5 segons em desoriente. Fatal. De sobte pegue una braçada i veig una medusa, mare meua quina merda. El que faltava. Seguisc la marxa i quan ja portava 20 minuts nadant passe per davant de la piragua. Tampoc vaig tan mal. Si seguisc així tardaré uns 40 minuts que vegent les circumstancies no està tan mal. El problema es que cada vegada el grup va més estirat i es fa més dificil orientar-se, això unit a que les boies no es veuen, fa que la prova em resulte bastant dura. Acabe com puc en un temps de 54:23.

No he acabat l’últim. Al final he quedat en la posició 67 dels 87 participants masculins que acabaren la prova. Mare meua com he patit. Això unit al temps que feia que no nadava, fa que acabe mort. Ens obsequien en meló refresc i una bossa amb productes per a promocionar la platja de Xeraco. Després de tot, la prova ha resultat gratificant.

XII VOLTA A PEU A FAVARA

Després de casi un més d’inactivitat degut a lesions, moros i cristians i festes i més festes, el passat 8 d’Agost participe en la volta a peu de Favara. No tenia massa ganes d’anar, no havia entrenat en temps, però com l’any passat vaig anar i em va agradar molt, vaig decidir anar. La carrera començava a les 19:00 així que una estona abans arribàrem allí per a inscriure’ns encara que ja no teníem dret a xip. La prova constava de 8.500 metres i encara que no hi havia grans desnivells si que estava ple de pujades i baixades. La carrera comença a l’hora indicada, amb moltíssima gent. Decidisc posar-me pel mig, ni massa avant però tampoc molt cap a darrere, ja que encara que no estic al meu millor moment, després per a avançar seria molt incòmode.
Vaig ixir en Joan, però de seguida es posa a avançar corredors pels laterals i cap al quilòmetre 1 li dic que faja marxa, que no se si podré aguantar eixe ritme durant tota la prova, ja que el passem a 4:30’. Em diu que seguisca i li dic que faja marxa, que la carrera era llarga i el calor asfixiant, i em podia passar factura. Em descolgue uns metres d’ell però seguisc tenint-lo a la vista, poc a poc vaig trobant-me millor i em situe de nou a la seua altura, pas pel quilòmetre 2 més ràpid que el primer, cosa lògica.
Els quilòmetres van passant i arribem a l’avituollament, cosa que aprofitem per a beure, anem avançant corredors poc a poc i ja enfilem de nou cap a Favara, sols queda un quilòmetre i el ritme que portem es sobre 4 minuts i algún segon el quilòmetre. Entrem junts a l’arribada en un temps de 36:30, a una mitja de 4:15 el quilòmetre, a la posició 126 d’un total de casi 600 atletes.
A l’arribada meló aigua fresca, refresc i bossa del corredor en samarreta tècnica de tirant i una revista de runners.
L’organització fantàstica al igual que l’any passat. Enhorabona.
L’unic problema es que no he trobat fotos per ningun lloc a pesar de que hi havia fotògrafs a tots els llocs.

V TRIATLÓ DE BÉTERA

El Dissabte 27 de Juliol es va celebrar a Bétera el V triatló d’aquesta localitat, corresponent a la lliga de clubs. L’hora prevista per a l’inici era a les 17:00 però es va vore retrasada fins a les 18:00, hora en que ixirien cadets, dones, independents i no federats, i aproximadament 20 minuts després ixiriem els homes que pertanyen a algún club.
La prova de natació no es feia en la plaja com a les proves anteriors sinó en una bassa enorme utilizada per al reg. Esta bassa estava situada a uns cinc quilòmetres de Bétera. A la part de baix de la bassa estava situada la T1, on s’havia de deixar tot el material necessari per al segment ciclista. Ja en Bétera estava situada tant la T2 com l’arribada.
Vaig arribar sobre les 15:30 a Bétera i uns minuts després ja estava en la zona que s’havia habilitat per a recollir els dorsals, just al costat de la T2, que encara no estava montada, per això ja es comentava que la prova es retrasaria.
Poc després comencen a repartir els dorsals i cap al cotxe a canviar-me i a preparar tot el material necessari per a la prova.
Torne a la T2 però seguia sense estar habilitada, així que esperem a que ens deixen accedir.Allí deixem el material necessari per a córrer. Després de deixar-ho ens dirigim en la bicicleta cap a la bassa on havíem de nadar. Accedint a aquesta zona veiem que la prova seria bastant dura, ja que hi havia continues pujades, encara que mai molt pronunciades. Arribem a la T1 just baix de la bassa, accedim a ella, i deixem la bicicleta junt amb les sabates de bicicleta, casc i ulleres. Agafem el gorro i les ulleres i cap a la bassa.
La bassa era enorme, superior a les dimensions d’un camp de futbol. Li havíem de pegar dos voltes ixint després de la primera per a passar per darrere d’una tanca i tornar a entrar per a completar la segona. El segment ciclista constava de dos voltes i mitja a un circuit que començava a la bassa i després de passar per Bétera tornava a enfilar cap a la bassa. Per últim el sector de carrera a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit urbà pels carrers de Bétera.
Sobre les 18:20 ens donen la ixida, ja que els que havien ixit anteriorment ja estaven tots fora de la bassa. Van passant els primers i poc després anem entrant la resta per a enfilar la primera boia. De la primera cosa que m’adone de seguida es que no hi ha tanta gent com la que em pensava, així que ràpidament agafe un ritme que em permet anar còmode i sense rebre cap colzada. Quan porte un poc més de mitja bassa, els primers ixen i comencen la segona volta. Al cap d’una bona estona estic jo fora ja per a enfilar la segona volta i arriba el desastre. La bassa a la vora no cubrix, sinó que ho fa de manera progresiva segons anem cap a dins, a més la superficie, a pesar de ser prou regular, relliscava, i això em va passar a mi, genoll,turmell i peu rascat. Em quede a la vora lamentant-me i mirant les ferides durant una estona fins que arriba gent del públic per a interesar-se per mi, els dic que estic bé i que vaig a continuar. M’ix sang del genoll, el turmell em fa mal i note que l’empenya del peu també el tinc rascat però decidisc seguir. Em pose de nou a nadar però ja molt desmotivat, vaig fent metres poc a poc fins que després de 14:42 segons surt de l’aigua, baixe per la rampa que conduix cap a la T2 i veig que el genoll seguix sagnant al igual que l’empenya, “ara vorem si puc posar-me les sabates per a la bicicleta sense molèsties” pense. Me les pose lentament per a evitar que em rasque les ferides i encara que note un poc de dolor, em pose el casc i agafe la bicicleta i cap a fora. Quan isc de la zona de transició corrent en la bicicleta en la mà i em dispose a pujar, el triatleta que va davant de mi, frena en sec i al frenar jo torne a relliscar i a terra. Que fort, no una, sinó dos pinyes porte ja. I encara no he pujat dalt la bicicleta. M’aixeque com puc i a rodar, decidisc anar a la marxeta perquè hui no es el meu dia. Per a postre quan arribe a l’entrada de Bétera veig un triatleta estés a terra sense poder menejar-se, un altre està al seu costat intentant ajudar-lo, li pregunte si necessiten alguna cosa però em diuen que seguisca que l’ambulància ja està avissada i que no tardaria en arribar. En aquest moment pense “No estic tan mal, este està prou pitjor que jo”. Acabe el sector ciclista que constava de 29 quilòmetres invertint 44’17”.
Deixe la bicicleta a boxes, em pose les sabates i el dorsal i a córrer. Havia de completar un total de tres voltes a un circuit urbà, el que no sabia jo, és que seria tan dur: rampes realment empinades per carrers estrets, girs molt tancats, i a més havia de passar-ho tres vegades. De seguida m’adone de que tampoc estic gens fi per a córrer, el genoll m’estira i m’agafa “flato”.
Intente arribar a meta el més dignament possible a pesar de que ha estat per a oblidar i després d’agafar unes tallades fresquetes de meló d’alger em dirigisc cap a la imfermeria per a que em miren les ferides, em pregunten si he pogut acabar bé,m’ho curen i cap a casa.
Resultat:
Parcial bicicleta 14:42 posició 145, parcial bicicleta 44:17 posició 139, parcial carrera 19:00 posició 111 que sumant el temps de les transición resulta un temps total de d’un total d’1h24min26sec a 19 minuts del campió a la posición 126 d’un total de 233.
Resumint: per a oblidar i el que és pitjor, hauré d’estar una semaneta mínim sense fer esport.
No he trobat encara fotos, en conseguir-les les publicaré.

GRAN FONS MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET

El dissabte 20 de Juliol es va celebrar a la localitat de Foios el Gran fons Mancomunitat del Carraixet, prova que perteneix al circuit de diputació de Valencia. La distància a recórrer era de 15 quilòmetres, passant per les localitats de Vinalesa, Tavernes Blanques i acabant de nou a Foios,la prova començava a les 19:30. A les 18:00 vam quedar la gent del Club per a ixir tots junts, cap a les 18:40 ja estàvem a Foios. Hi havia moltíssima gent per això vam anar ràpidament a pel dorsal. Després tornàrem al cotxe i ens canviàrem. Poc després feiem els pertinents estiraments i a trotar una estona per a calentar, el calor era terrible encara que al larg de la vesprada els núvols s’havien deixat vore, inclús van caure algunes gotes quan arribàrem a Foios encara que no van arribar a banyar els carrers. A les 19:30 es donà la sortida davall un color asfixiant i una multitud de corredors. Vaig sortir prou retrasat, al passar per la linea de sortida el cronòmetre de la prova marcava ja 20 segons i el que era pitjor, no es podía córrer. Els primers metres transcorrien per carrers estrets del casc antic de la localitat, poc a poc em vaig posar a córrer encara que molt lentament, es feia casi imposible avançar durant els primers 500 metres, poc a poc i a mesura que ixiem del casc antic els carrers es feiem un poc més amples i la gent ja anava estirant-se, moment que vaig aprofitar per a avançar correrdors, el pas pel quilòmetre 1 el vaig pasar en un temps superior als cinc minuts, poc a poc vaig agafant el ritme fins situar-me sobre el quilòmetre 2 en un grup que duia un ritme similar al que volia anar jo. Passen els pimers quilòmetres i ens enfilem per camins de terra molt irregulars pels quals s’havia d’anar pendent d’on xafaves, arribe al quilòmetre 8 i comence a sentir-me un poc cansat i asfixiat pel calor, aguante en el grup però pel quilòmetre 9 em quede un poc darrere. Decidisc baixar un poc el ritme ja que encara queden 6 quilòmetres, però veig el grupet en tot moment a uns 150 metres per devant de mi. Al passar pel quilòmetre 10, on es troba el segon avituallament d’aigua baixe encara més el ritme per tal de poder beure un poc i refrescar-me. Després de beure aumente un poc el ritme a vore el que passa i comence a sentir-me millor, el grupet del que m’havia descolgat el tinc cada vegada més a prop fins que cap al quilòmetre 12 el conseguisc agafar. Aguante uns minuts en el grup i li pregunte a Carlos, company del club de la UPV, com anem de temps i em respon que a quatre i un parell de segons el quilòmetre aproximadament, jo no portava pulsòmetre ja que s’em va trencar al triatlón de Dènia. Passem pel quilòmetre 13, ja sols quedàven 2, i decidisc apretar un poc ja que em trobava cada vegada millor, deixe el grup darrere i vaig avançant algun corredor que altre encara que pocs ja que la carrera ja anava molt estirada a estes altures, passe el quilòmetre 14 i arribe ja a Foios, faig l’ultim esforç i entre a meta i el crono marca 1:00:53, oficialment però segons el meu crono 1:00:33 que ix a una mitjana de 4’02” per quilòmetre. El resultat el puc considerar com a prou bo i el que és més importat de tot, el genoll no m’ha produït cap molestia a pesar de ser una carrera prou llarga i per un terreny molt irregular. Després de vore la classificació a internet he vist que he quedat en la posició 80 d’un total de 1017 que van acabar la prova, cinqué del club, resultat bastant bo. Ja en meta ens donen una camisa a cadascú, aigua i refrescs. Comentem la carrera en els companys del club i tots coincidm en varies coses: feia una calor asfixiant, el terreny molt irregular però la nota positiva es que la carrera és gratuita i encara que la samarreta no es res de l’altre mon, preferim camisa fluixa i inscripció gratuita que pagar 8 o 10 euros encara que ens donen una camisa tècnica. Després d’una sèrie d’estiraments anem cap al cotxe a canviar-nos i decidim uns quants tornar en metro ja que hi havia gent que anava a duxar-se allí i haviem d'esperar.

A continuación expose unes fotos que he trobat a internet de la meua arribada:

TRIATLÓ DENIA

Ahir es va celebrar a la localitat de la Marina el triatló Ciutat de Dènia i allí vaig estar jo per a que no m’ho contaren, bé jo i l’afició que vaig portar darrere, Pablo i Bruno vingueren en mi i després va vindre Molina i sorpresa, Oscar també. Tots ells van quedar molt gratament sorpresos d’aquest esport.
Arribem sobre les 3 de la vesprada ja que el triatló era a les 4 de la vesprada i vaig a per la bossa del corredor i a que em feren el corresponent marcatge. Seguidament vaig al cotxe a canviar-me i a replegar tots els utensilis per a la batalla. Torne i cap a boxes on instal·le tot el que em seria necessari per a la prova i després em dirigisc cap a la platja on faig una primera inspecció sobre l’estat de la mar, l’aigua no estava gens freda.
La platja estava plena de gent, fins a 411 triatletes completaren la prova, gent animant en tots els racons, i un dia perfecte per a la pràctica d’aquest impressionant esport, això si, un poc de calor.
A les 4 i uns minuts sortim els homes, 15 minuts més tard ho farien les dones.

Només començar i a pesar d’haver sortit des de les últimes posicions em veig nadant al mig d’un pelotó, pufff, ací no es pot nadar, massa gent i tot un tró, però bé, es fa el que es pot, arribe a la primera de les 2 bolles i seguix la mateixa situació, quin greu error el d’haver-me situat pel mig del pelotó, seguisc igual fins passar la segona bolla i enfile cap a la vora del mar. La gent estava molt dispersa ja, ocupant uns 100 metres d’amplària. De repent aixeque el cap i veig que estic fora de la trajectòria, que fatal, com he pogut perdre tant l’orientació? Rectifique i després de 14:45 minuts arribe a la costa a la posició 278, vaig molt retrassat però bé, la natació no és lo meu, ja es millorarà. Al ixir de l’aigua comence a córrer per intentar guanyar alguna posició i em veig a Pablo i Bruno que m’animen molt, ja em boxes arribe a la meua zona i em pose casc ulleres i sabates, encara que per a tot açò tarde un temps més que considerable, en aquest lloc es troben Molina i Oscar que apart de donar-me ànims em fan un reportaje tant de fotos com de vídeo, en tindre´l el penjaré, la meua tècnica per a les transicions deixa molt que dessitjar.

Surt cap a la carretera i em pose a tirar a vore si em puc integrar en algún pelotó però res, havia ixit en un mal moment, no soc capaç de vore ningún grup a prop, així que vaig a la meua, poc després em passa un pelotó al qual conseguisc integrarme, cosa que encara no havia conseguit ni en Guadassuar ni a Cullera, seguisc en el grupet encara que en les curves de 180º em costa enganxar ja que al ixir de la curva donen molta canya. Durant la segona de les 4 voltes, el xic que va tirant del grup s’enfada ja que ningú col·labora en ell, cosa que em pareix normal, ja que estavem tots abusant d’ell. Jo voldria tirar però les meues limitacions en la bicicleta encara son molt notables, espere poder tirar algun dia i col·laborar en el pelotó.
Poc a poc entren a relleus els més forts del grupet i els altres ens mantenim a la part del darrere del grup, aprofite per a beure durant les rectes llargues.
Última volta del tram ciclista i em sent bé, aprofite per a anar pensant en el que he de fer a la T2, de seguida me’n adone que he deixat els cordons de les sabatilles per lligar, així que perdré un temps preciós a boxes , però durant la última recta abans d’entrar a boxes observe que tots els del grupet van llevant-se el velcro de les sabatilles i treuen el peu de la sabatilla i comencen a pedalejar amb el peu per damunt, així al arribar a boxes ja no han de llevar-se les sabatilles, a més estes quedaran subjectes a la bicicleta. Arrisque un poc i faig el que fan tots, jo no ho havia provat mai però afortunadament m’ix bé. Quan em dispose a baixar de la bicicleta, uns triatletes que porte davant cauen de la bicicleta al baixar i es forma un tapó però conseguisc esquivar-lo i cap a boxes. Ja dins de boxes hi ha moltíssima gent i es fa un poc lenta la transició degut a aquest tràfic de triatletes.
El temps d’aquest segon parcial es de 38:11 a una mitjana de 31,42 i en la 166 posició en aquest parcial.
Arribe a l’altura de la meua zona i, merda, he entrat pel corredor que no tocava, afortunadament veig un espai entre 2 bicicletes i accedisc al carril que toca. Ja allí em calce les sabates de correr, me les lligue i em pose el dorsal mentre arranque a córrer, en aquest moment perc 2 imperdibles dels 3 i el dorsal queda subjectat únicament per un imperdible, hauré de vore que faig perquè a Cullera ja em va passar el mateix.
Isc de boxes i em pose a córrer, les sensacions no son tan bones com en Cullera a pesar d’haver tingut menys desgast en la bicicleta, al poc de ixir el calor comença a passar-me factura i el flato es fa present encara que no de forma molt intensa, la causa crec que es deguda a que he begut massa líquid al tram final del parcial ciclista, unit al fet de que en tota la setmana no he entrenat res de res degut a un viatje a Andorra,a pesar d’això passa a molts triatletes mentre que a mi no me’n passen massa, alguns que em doblaven i poc més.
Al pas per la primera volta allí tenia a la aficció que em donava les forces que em faltaven a mi per a acabar la prova. Ja sols quedaven poc més de dos quilòmetres, motiu per qual vaig apretar un poc fins a la meta, temps del parcial a peu de 20:04 a la posició 75.
Després de vore els resultats i d’haver estat tota la setmana sense fer res, estic més que satisfet, he acabat a la posició 150 d’un total de 411 triatletes i el que es més important de tot, he gaudit molt i cada vegada m’agrada més aquest esport.
Ara recuperar un poc i a seguir entrenant.
En tindre el mega-reportaje que em van fer els meus seguidors, els publicaré

TRIATLÓ CULLERA

El Dissabte a partir de les 9h es celebrava a la ciutat de Cullera el triatló corresponent al campionat autonòmic. A la cita es presentaven uns 400 triatletes, entre els que estaba jo, en el que seria el meu debut en esta disciplina. El triatló era distancia sprint, 0.75m nadant, 20 en bicicleta i 5 a peu.
A les 9 es donava la eixida a la categoría masculina federada, mentre que al finalitzar eixirien dones i no federats.
Em vaig aixecar a les 7:00 del matí però en tota la nit no vaig pegar ull, ja que em trobava molt nerviós pel meu debut, un poc de fruta i un iogurt i cap a Cullera on vaig arribar a les 8:00. Vaig agafar tots els utensilis i em vaig dirigir cap a la recollida de dorsals, després d’uns minuts de cola i el corresponent marcatje vaig rebre el dorsal i la bossa del corredor.
Ja amb tot, em vaig dirigir cap a la zona de boxes damunt la bicicleta i en la moxilla en l’esquena i el casc al manillar de la bicicleta. I la primera: arribant a boxes un àrbrit es fica a pitarme “pi pipiiii, això es tarjeta groga, anar dalt la bicicleta i sense casc ”, jo em quede un poc extranyat, baixe de la bicicleta i em pose el casc, mentre la resta de triatletes m’observen.
Sol·lucionat en problema, aconseguisc entrar a boxes, busque el meu lloc i comence a ordenar-ho tot, bicicleta, sabatilles per a la bicicleta, ulleres de sol, gorro, ulleres de nadar, sabatilles de correr, calcetins, dorsal per al tram de correr a peu, etc… Després d’una sèrie de minuts observant si ho tenia tot correcte, me’n adone que no porte aigua en la botella de la bicicleta, merda, la gent ja comença a anar cap a la eixida, vaig ixir de seguida de boxes a vore si podía omplir la botella d’aigua però res, no trobe ningún lloc on fer-ho. Abandone la botella darrere d’un matorral i cap a la platja.
L’aigua no estava gens freda però estava permés el neoprè, però com que jo no en tinc, no vaig tindre elecció. Després d’una presa de contacte amb l’aigua i el corresponent escalfament, em situe a la part del darrere dels triatletes. L’eixida es retrasa fins les 9:30 aproximadament ja que el metge no està present.
El jutge dona l’eixida i em situe dels 30 últims per a evitar colps i colzades, el pelotó està molt apretat així que no es pot nadar, poc a poc va estirarnt-se i comencem a nadar en un poc més de reguaritat, passem la primera de les 3 bolles i ja no tinc molta gent pel voltant, vaig dels últims però ja ho sabia. Passe la segona bolla i vaig nadant cada vegada millor encara que com no havia nadat mai a mar obert perd molt la referencia i faig molts metres més dels que cal.Surt de l’aigua en un temps de i a la posició 277 en un temps de 12:49, millor temps del que em pensava.

Comence a correr cap a boxes pensant ja en el que havia de fer en la transició, em lleve les ulleres i el gorro em pose el casc, i quan em dispose a posarme les sabates de bicicleta note que dins d’una d’elles tinc alguna cosa, merda, son les ulleres que pensava que havia perdut quan l ’ àrbrit m’havia pitat. Bé, millor, me les pose i a córrer, isc de boxes, puje dalt la bicicleta i a fer km, no trobe el ritme però vaig fent poc a poc, vull aigua però no en tinc, he d’aguantar-me. Vam passant-me triatletes i doblant-me els primers però no aconseguisc unir-me a ningú, vam massa per a mi, faig la carrera pel meu compte i arribe a boxes amb prou d’energia encara, estic gaudint com un xiquet, açò és lo meu, pense. Deixe la bicicleta després de 39:34 a una mitjana de 30.32km/h en la posició parcial 206, em lleve el casc, les sabates i em pose les de córrer i el dorsal, i arranque cap al tram de running, em trobe molt bé i
comence a avançar triatletes, fa molta calor, a pesar d’això vaig molt bé, primera volta i encara tinc un poc d’energia per a apretar un poc més, ho done tot durant la segona i arribe a meta en un temps al parcial de 15:36 a la posició 94, molt feliç, volia que no s’acabara. Havia gaudit moltísim.
Després de vore la clasificació estic més que satisfet, he entrat a meta en la posició 191 de 362 que acabaren la prova, però això no es el més gratificant sinó el que he gaudit durant tota la prova i sols el fet d’acabarla m’ompli d’orgull.
Foto de l’arribada:
Ara a recuperar forces i a esperar la pròxima el dissabte vinent a Dènia.

Duatló a Guadassuar

El dissabte dia 9 de Maig es va celebrar en la localitat de Guadassuar la última prova de la copa federación de Duatló, allí vaig estar en el que va ser en meu debut en la prova del duatló. La prova consistia en fer 5.2 Km peu, 2 voltes a un circuit urbà de 2,6 Km, 24 Km en bicicleta, 3 voltes a un circuit de 8 Km i acabar en 2.6 Km de nou a peu.
A les 15:30 era l´hora assignada per a repartir els dorsals, així que allí estava jo minuts després per a replegar-lo. Com que anava un poc perdut em viag posar a observar a l gent més veterana que anava fent, quin equipaje es posava, etc.
Minuts després la gent ja havia arribat casi tota la gent i l’ambient començava a ser impresionant.b
Vaig ganar al cotxe a per les coses que havia de deixar en boxes per a les transicions, bicicleta, casc, sabates per a la bicicleta, ulleres, etc..
Mai havia estat en una situació així però per a entrar a boxes t’exigeixen moltes coses, anar en el casc pasat (encara que vas baix de la bicicleta), 4 imperdibles al dorsal de la camiseta i no 3, DNI o licència, etc.. Es més estricte que un control de la Guàrdia Civil.
Però bé, una vegada dins de boxes, ho vaig preparar tot i a calentar una mica, que la carrera no tardaria en començar.
A les 16:50 tots cap a l’eixida i a atendre a les explicacions de l’organització, on va avissar de que el tram ciclista era un poc fotut, ja que eren camins rurals estrets i amb molta curva, però bé, n’hi havia que posar-se..
A les 17:00 en punt es donà la eixida, vaig ixir desde les últimes posicions ja que el meu estat físic en estos moments no es ni molt menys l’idoni però la lesió almenys m’ha abandonat. Poc a poc vaig entrant en calor i adelantant a gent encara que molt lentament, vaig notant-me bé i accelere poc a poc però en calma ja que és el meu debut i no se com anirá la cosa, arribe a la segona volta bé i ja quan veig el box a uns 100 m em concentre en allò que he de seguir quan arribe allí. No sé el temps que porte però supose que aniré per les posicions centrals. Quan estic a boxes em pose el casc i me’l passe primer que res, ja que en cas de avançar en la bicicleta en el casc despassat, ets amonestat o expulsat de la prova, seguidament em lleve les sabates de correr i em pose les de ciclisme, les ulleres em cauen de la bicicleta, i al ajupir-me ja em note les cames un poc carregades, no és cosa. Ràpidament surt cap a fora de boxes arrosegant la bicicleta i una vegada fora puja dalt la bicicleta i em pose a pedaletjar com un boig per a vore si consegueix apegar-me a un grupet, ho acoseguisc però soc concient que este ritme no el podré aguantar durant tot el trajecte ciclista, però em doa el mateix, si puc aguantar 4 Km millor que si en puc aguantar 3.
Al cap d’uns 4 Km ja els he perdut i em gire per a vore si ve algú per darrere i em pot portar, però res, estic més a soles que la una, així que hauré de fer la guerra pel meu compte, passen els Km i seguisc a soles però al Km 14 aproximandament m’adelanten uns ciclistes com si foren motos, no puc ni seguir-los 300 metres, vaig pensar que serien els primer que m’havien doblat, però tampoc en tenia la certessa.
A la tercera volta conseguisc pergar-me a roda d’un grupet que va un poc més que jo, i durant casi tota la última volta aguante en ells, però al final torne a quedar-me, no passa res, la transició ja està a prop i ho done tot.
A l’arribar a uns 30 m de l’entrada de boxes em lleve un peu del pedal i ja davant la zona de boxes l’altre, deixe la bicicleta on tinc les sabates de correr, abandone el casc, i les ulleres i em pose de nou a correr, tenia la sensació de que a pesar de no haver practicat mai cap transició no ho havia fet tan malament, el problema va ser al començar a correr, bufff, les cames les tenia com un cudòl, agarrotades, vaig començar molt lentament per a vore si anava recuperant sensacions i poc a poc ho vaig aconseguir, durant aquest tram vaig avançar a 3 o 4 duatletes mentre que sols me’n va passar un.
Quan vaig vore l’arribada em va pujar l’adrenalina, i vaig donar-ho tot, arribe i com que no hi ha cronòmetre no se el temps que havia fet, però em dona igual, l’he acabada, porte molta gent encara darrere i el que és més important que tot, he gaudit com un xiquet..
El diumenge vaig vore les classificacions i els temps invertits en cada parcial, son estes:

Posició final: 95 en un temps de 1:16:37 a 13 minuts del campió, en uns temps per parcial de:
Primer parcial a peu 20:33 a 3 minuts 57 per Km, posició 83.
Parcial ciclista 45:08 a una mitjana de 31.9Km/h, posició 107.
Segon parcial a pei 12:59 a 5 min per Km, posició 91.

A continuación expose unes fotos que he trobat de la carrera:

La primera a la primera transició i la segona a l’arribada.

MITJA MARATÓ DE CANALS

El dissabte 18 es va celebrar a Canals una mitja marató i allí vaig estar per a que no meu contaren. No vaig estar sols ja que em meu germà i Juan, em van sorprendre i es van apuntar encara que no havien participat mai en aquesta distancia. Algun dia ha de ser la primera.
Quan ens disposàvem a marxar cap a Canals, va començar a caure una tromba d’aigua impressionant, que anava acompanyada d’una forta tronada, motiu pel qual vam començar a témer per la disputa de la prova. Una vegada allí el temps va deixar pas a una pluja suau i a poc a poc va anar eixint el sol. Moments abans de la carrera va deixar de ploure i el sol començava a fer acte de presència.
Una vegada donada la eixida vam començar a córrer com vam poder ja que hi havia molta gent, però desprès del primer quilòmetre la gent ja anava formant grupets i es podia correr perfectament.
Els primers quilòmetres van transcórrer en total normalitat fins al moment que un ramat d’ovelles que estava pasturant es va assustar i començà a córrer en la massa de corredors. He d’indicar que varen fer al voltant de 5 quilòmetres i que ja dins del poble van ser tancades en un improvisat corral format per tanques per a la carrera.
A part d’aquesta anècdota, la carrera va ser molt bonica, decidint-se en els últims metres per dos atletes de color, fent un temps de 1:06:06 i 1:06:07 respectivament.
Pel que fa a la meua participació, vaig parar el cronòmetre en un temps de 1:34:57 a una mitja de 4:30 el quilòmetre i en la posició 152 de la general i la 66 de la meua categoria. Resultat que el puc considerar com a bo tenint en compte les molèsties que arrastre que m’han impedit entrenar en regularitat durant els últims dos mesos. L’últim més l’estic dedicant a nadar entre setmana i a fer ciclisme al cap de setmana. El motiu d’aquest canvi es degut a que m’ha entrat el “mono” de participar en algun triatló i com que el genoll m’impedeix córrer, es una bona opció de mantenir la forma fent esport. La idea era prendre part en el triatló d’aquest dissabte a Pinedo en la distància Sprint però al final no ha pogut ser, val la pena no precipitar-me ja que hi ha més d’ací a poc i no tinc ni idea de com funciona el triatló, a més de que no tinc ni la vestimenta adequada per a participar.La idea es anar a vore el triatló de Pinedo i anar fent-me una idea de com funciona aquest esport.

A continuació espose un parell de fotos que em van pendre durant la carrera:

Tornant al tema de la mitja marató, he de recalcar el excel·lent temps que van fer el meu germà i Juan, parant el cronòmetre en 1:50:28 a una mitja de 5:13 el quilòmetre, resultat fantàstic tenint en compte que es la primera mitja. Enhorabona als dos.

Ací una foto dels debutans al passar pel quilòmetre 10.

Per últim sols volia dir que poc a poc comencen ha haver més aficionats a les carreres populars i a la mitja marató a pesar de la crisi i dels preus excesius per part dels organitzadors. Si a Simat van debutar Sergi i Joan, ara ho han fet Ferran i Juan, i posiblement a les pròximes mitjes tinguem noves i agradables sorpreses.

Que el ritme no pare

fotos mitja marató a la Valldigna

Aci expose unes fotos de l'arribada, tant meues com del debutant Sergi.


Estes 2 primeres son meues:

Aci l'arribada de Sergi:

Mitja marató a la Valldigna

Després de més d’un mes d’inactivitat degut a la lesió al genoll esquerre, este passat cap de semana vaig participar a la segona mitja marató a la Valldigna.
Abans de la carrera no sabia com em respondría el genoll ja que el passat dijous vaig començar a rodar i em vaig resentir de la lesió, cosa que em va preocupar i molt.
Ja el diumenge em vaig aixecar a les 8 hores (les 7 reals, ja que van canviar l’hora). El dia va amanéixer fresc i amb una nuvolada majuscula, encara que es resistía a ploure. La forta pluja caiguda durant tot el dia anterior i la nit encara es reflexava a l’asfalt.
Vaig esmorzar com de costum mentre mirava la carrera de Formula 1 i ja a les 9:15 vaig sortir cap a Simat en Sergi i Joan, dos debutants en la distancia de la mitja marató.
Al arribar allí, la cua per a recollir el dorsal era enorme a pesar de la poca gent inscrita, al voltant de 300 valents. Una vegada en la cua ens explicaren que hi havia hagut un error en els dorsals i que s’estaven imprimint de nou, la cual cosa suposà que la prova comencés a les 10:30, mitja hora després d’allò previst, cosa que hauràn de rectificar els organitzadors si volen disposar d’una prova aceptable.
A les 10:30 es donà l’eixida, i vaig ixir de darrere en Joan i Sergi, però al cap d’uns metres vaig començar a avançar fins posar-me a l’altura de Vicent Casanova. Em vaig instalar en un grupet de 5 corredors, que ell comandava. Poc a poc anavem avançant corredors, i portavem un ritme d’aproximadament 4’15 min/km. El genoll anva bé, ja que encara que tenia unes xicotetes molèsties no m’impedia córrer. Ja a partir del quilòmetre 15 Vicent va endurir el ritme i jal i vaig dir que seguirá ja que el meu estat de forma no era el més òptim després d’un més d’inactivitat. Vaig començar a fer la carrera pel meu compte i els ultims 4 quilòmetres s’em van fer un poc llargs, cosa d’esperar al cap i a la fi.
Vaig arribar en un temps més que meritori de 1:29:54, segons el meu rellotge, encara que hui han ixit els resultats i em marca un temps de 1:30:04 quedant el 37 en la posición general i el 13 en la meua categoría.
El guanyador va invertir un temps de 1:17:08, mentre que Vicent va tardar 1:28:28, és a dir, en els últims 6 quilòmetres em va traure 1 minut i mig aproximadament.
Pel que fa als meus amics i debutants en la distancia, Joan va fer un temps de 1:36:05, temps extraordinari per a un debutant, mentre que Sergi va acabar la prova(era el seu objectiu) en un meritori 1:46:30.
Vaig vore moltes cares conegudes durant tota la prova, mon pare, mon tio Victor, a molta gent de laValldigna i al meu padrí Adrià, que després de temps de lesions ha pogut tornar a gaudir de l’esport que unix diumenge a diumenge a molts corredors populars.
Enhorabona a tots el participants i en especial als debutants, Sergi i Joan.
Mentre escric estes línies estem a dimarts ja i el genoll segueix sense estar recuperat, per la cual cosa vaig a posar-me en mans d’un especialista, ja que la lesió no acaba de deixar-me entrenar.
Si la lesió em respecta, els meus pròxims objectiu son la Mitja de Canals (18 d’Abril, Dissabte de les segones pasques) i el Gran Fons d’Oliva, del que m’han parlat molt bé.

Fotos Marató

Ací expose unes fotos del marató de Valencia:



Recorregut




Fotos amb els companys de club:

Foto arribada:

JA SOC MARATONIÀ

Després de mesos molts durs, en els que he fet moltes sèries, molts quilòmetres i moltes hores corrent, ahir vaig disputar el que va ser el meu primer marató, el 29 marató popular de valència.
La carrera començava a les 9:00 del matí al circuit de Fórmula 1, per tant em vaig alçar a les 6:45 en temps per a pegar-me una bona dutxa per tal de anar entrant en situació. Després em vaig fer ben esmorzat, calia agafar forces ja que la carrera seria molt dura.
El dia es presentava un sense núvols ni vent, especial per a córrer.
Sobre les 8:15 vaig arribar a la zona d'ixida i després de vestir-me i posar-me vaselina per tot arreu i una crema per a calmar els dolors del genoll,vaig començar a fer estiraments i un poc d'escalfament amb els companys del club de la UPV.
A mesura que passaven els minuts, els nervis eren més forts, però al sentir el tret d'eixida tot es va quedar allí i vaig començar a córrer.
Vaig decidir ixir amb dos companys del club, Carlos i Esther, a un ritme de 4:15 el quilometre, tot això aconsellat per l'entrenador Juanjo, encara que jo no estava gens segur de poder aconseguir-ho, a més era la meua primera experiència en la prova reina de l'atletisme.
Segons anaven passant els quilometres, el dolor va remetre i vaig començar a tenir molt bones sensacions, pareixia que el genoll em deixaria córrer.
Vaig passar per el quilometre 11 en un temps de 47:32, a una mitja de 4:19 el quilometre.
D'ací al pas per la mitja marató el ritme encara va ser més frenètic, 1:29:20, a una mitja de 4:14, tot una locura per a mí, ja que el meu millor registre en una mitja marató era de 1:31:50, i encara faltava la meitat, però seguia trobant-me bé.
Vam aconseguir instalar-nos al pràctic de les 3:00 hores, però la història va canviar.
Vaig començar a sentir-me un poc ofegat, i vaig decidir baixar un poc el ritme.
Tenia el pràctic de les 3:00 hores a la vista però poc a poc vaig anar retrasant-me fins que va vindre el pitor, el dolor del genoll va tornar a fer-se present, cosa que em va preocupar molt.
A partir del 30 millor no parlar-ne. El dolor no cesava, sinó que cada vegada era més intens.
A més els corredors anaven passant-me un rere altre, però el principal poblema era el meu genoll.
Cap al quilòmetre 35 el dolor era ja insuportable pero el calor de la gent em feia seguir endavant.
Cap al quilòmetre 39 vaig haver de parar de correr i posarme a caminar durant uns 200 metres, el dolor ja era superior a mi, vaig intentar córrer però no podia, em temia lo pitjor....
La gent que es trobava per allí i els corredors que em passaven en aquell instant em van donar les forces necessàries per a continuar, vaig començar a córrer de nou encara que en un dolor molt intens però poc a poc el dolor va anar remitint, em va passar el pràctic de les 3:15 hores però no passava res, el meu objectiu era acabar-la i així ho vaig fer.
Vaig arribar a la meta, davall l'atenta mirada de la meua perla, Lourdes, qui ha tingut que aguantar tots els meus "rollos" de marató cap ací, marató cap allà, amb un més que meritori 3:17:07, a una mitja de 4:40 el quilometre cosa per la qual n'estic molt orgullós.

Felicitar a tots el corredors que han fet aquesta marató, i en especial als debutants i als mebres del club de la UPV, sense deixar de recordar a tota la gent que per un motiu o altre no ha pogut acabar la carrera.
Un 10 també per a la gent que animava a cada cantó de la carrera.

NOU BLOG

Després de vore que tot el mon té un tuenti, facebook, etc.. he decidit crear-me un blog on aniré contant vivències, sensacions, resultats, objectius, de les diferents carreres populars en les que participe.